Cyclostephanos andinus Theriot, Carney et Richerson, comb. nov. 1986.
Sin.: Cyclotella andina Theriot, Carney et Richerson, 1985.

Diatomea cèntrica, actual i fòssil, considerada inicialment endèmica del llac Titicaca (Servant-Vildary, 1992), però recentment ha estat trobada en altres llacs dels alts Andes, des de Perú a Xile. Actualment es considera restringida a la serralada andina.

La dimensió dels exemplars observats oscil•la entre els 20 i els 35 µm de diàmetre.
La part externa de la valva presenta una corona de espines, amb origen en la unió amb el mantell i que giren cap la superfície valvar.
A sota d’aquesta corona, se origina una zona de arèoles biseriades (18-19 puntuacions /10 µm en sentit radial), a continuació i sempre en sentit radial, les estries són uniseriades i amb aspecte perlat, amb foramines (foto 3), que a la zona central perden la ordenació radial i formen una espècie de roseta.
En algun exemplar, en la zona circular on comencen les arèoles monoseriades, s’observen algunes espínules (foto 4ª).

Informació i descripció de la espècie es pot trobar en:
DISTRIBUTION AND MORPHOMETRIC ANALYSIS OF CYCLOSTEPHANOS ANDINUS COMB. NOV., A PLANKTONIC DIATOM FROM DE CENTRAL ANDES. P. Tapia, E. Theriot, S. Fritz, F. Cruces & P. Rivera. Diatom Research (2004), Vol. 19 (2), 311-327.