Hola, tinc 52 anys i soc un apassionat del món submarí, entre altres coses. Soc tècnic electrònic de professió i treballo a un mitjà audiovisual públic des del 1990. Em vaig treure el títol de busseig el 1993 amb el club Orientasub de Sabadell. El meu instructor va ser Alfredo Jorde i em vaig treure el títol de bussejador esportiu 2a classe d'aquella època que després seria homologat com el 2 estrelles de FECDAS. Aquí va començar la meva aventura submarina amb diversos viatges fins al 1997 que em vaig treure el B3 i el meu instructor va ser el David Montserrat.

L'any 2000 amb unes 200 immersions fetes, vaig fer una parada de busseig per qüestions laborals i personals.

El 2012 vaig reprendre l'afició del busseig, i al cap de dos anys, el 2014, em vaig reenganxar gràcies a la fotografia submarina. Vaig començar amb una càmera CANON G12 amb una carcassa de policarbonat i un flaix intern. Aquí se'm va obrir tot un món fins ara desconegut. La macrofotografia i el descobriment del món dels nudibranquis, em va meravellar. Un viatge a Bali, el paradís dels nudibranquis i una càmera ofegada, no em van aturar. Carcasa d'alumini ISOTTA nova, compacta nova CANON G7X MKII i d'aquí cap amunt amb els trastos que no són barats.

El 2017 vaig conèixer el club Vilasub de Vilafranca, on em vaig trobar molt a gust i súper ben acollit. On he fet grans amistats, com per exemple el meu millor amic, company de busseig i fotosub, Pau Asensio. Vilasub era el que buscava i necessitava, aquell ambient del club que em vaig conèixer als meus inicis del busseig amb Orientasub i que no són un negoci, sinó un grup d'amics compartint aquesta afició i on no importa la rendibilitat.

Del Pau Asensio i d'altres fotosubs he anat aprenent: Pascual Fernández, Francesc Aimerich, Joan Barcia, Rafa Cosme, Xavi Salvador i altres.

Veure moltes fotos per les xarxes també m'han servit d'aprenentatge. Fins que el 2020 va arribar la COVID i a mi em va pillar de ple a la primera onada. Les seqüeles i la COVID persistent em van arrencar el que més estimava, el busseig i la fotografia submarina, per culpa d'un munt de problemes de salut que no afluixaven. Després de més de 3 anys, he tornat a l'aigua i en gran part ha sigut gràcies al curs de busseig científic per voluntaris, organitzat per la FECDAS, que m'ha servit com a motor de desig d'aprendre més sobre el mar i els seus habitants. En part, gràcies també a dos grans professors que m'han transmès la seva passió, el Guillermo Álvarez i el Boris Weitzman.
He de dir que també ha sigut gràcies a la reemissió de molts dels problemes de salut que ja han desaparegut o s'han reduït prou per tornar a l'aigua. Ara tan sols espero que el meu amic i company de busseig també pugui tornar a l'aigua.

Aquesta és la meva història, potser una mica llarga, potser no se la llegirà ningú, però a mi em serveix per no oblidar-la i mirar-me-la de tant en tant i saber d'on vinc.

Ens veiem al blau,

Ricard Domingo